 |
| Una de les meves passions, el violí. |
Per mi la música es una gran part de la meva vida, es una d'aquelles coses que pot conseguir transmetre'm milers de sensacions alhora, fer que recordi temps passats i els enyori o treure'm el millor dels meus somriures.
Fa molts anys que confesso que no se viure sense ella. No puc viure sense escoltar els acords d'una guitarra, la gravetat d'un baix, la constancia d'una bateria ni la melodia de una veu, potser trencada, potser potent...
En tot aquest temps m'he mogut per molts estils músicals pero tot i aixi de totes les meves epoques, la que mes em va marcar va ser la del heavy metal. El heavy metal em va ensenyar uns valors diferentes, va ser una epoca molt maca, visquen plenament la paraula música, vivint per ella i crean un propi estil de vida, inclús tenin-la com una obsessió.
Però passen els anys i et dons compte de que no tens que tancar les teves fronteres, no pots quedar-te estancat en una mateixa cosa, perque mentres estas aixi, t'estas perden moltes d'altres. La música es art, es una de les majors expressions dels sentiments del esser humà.
Amb el temps he aprés que el que realment es bo es alló que et transmet sensacions, que et desperta i et fa més viu del que ets, sent aquest es un dels motius pel que no soporto la música comercial, la música que es fa amb l'unic objectiu de vendre discs i mes discs; es buida, no té un valor.
En fi, podria dir moltes cosses mes, però com sempre us invito a reflexionar-hi, a que us contesteu les preguntes fetes al principi d'aquesta entrada i a que pogueu sentir el que sento jo.
Bon dia, bona tarda i bona nit, cowboys de l'infern.
