A-mort.

Avui me enamorat d'un desconegut.
Despres de parlar amb ell dies anteriors, m'he donat compte que el meu cervell no para de pensar en els seus ulls.


¿Es bo o dolent?
Tinc por, sincerament, no vull sentir dolor de nou.
Alhora no puc evitar-ho, desitjo saber mes i mes...

...

¿Dónde vas cuando te sientes solo?
¿Dónde vas cuando te sientes triste?
¿Dónde vas cuando te sientes solo?
Te seguiré
cuando las estrellas estén triste.


Ryan Adams


















(Extracte de la primera pàgina del llibre "Historia de Lisey" de Stephen King).

Música.

Una de les meves passions, el violí.

Que es per tu la música? Que et transmet? L'entens? La pots sentir mes allà de la teva oïda?

Per mi la música es una gran part de la meva vida, es una d'aquelles coses que pot conseguir transmetre'm milers de sensacions alhora, fer que recordi temps passats i els enyori o treure'm el millor dels meus somriures.

Fa molts anys que confesso que no se viure sense ella. No puc viure sense escoltar els acords d'una guitarra, la gravetat d'un baix, la constancia d'una bateria ni la melodia de una veu, potser trencada, potser potent...

En tot aquest temps m'he mogut per molts estils músicals pero tot i aixi de totes les meves epoques, la que mes em va marcar va ser la del heavy metal. El heavy metal em va ensenyar uns valors diferentes, va ser una epoca molt maca, visquen plenament la paraula música, vivint per ella i crean un propi estil de vida, inclús tenin-la com una obsessió.

Però passen els anys i et dons compte de que no tens que tancar les teves fronteres, no pots quedar-te estancat en una mateixa cosa, perque mentres estas aixi, t'estas perden moltes d'altres. La música es art, es una de les majors expressions dels sentiments del esser humà. 

Amb el temps he aprés que el que realment es bo es alló que et transmet sensacions, que et desperta i et fa més viu del que ets, sent aquest es un dels motius pel que no soporto la música comercial, la música que es fa amb l'unic objectiu de vendre discs i mes discs; es buida, no té un valor. 

En fi, podria dir moltes cosses mes, però com sempre us invito a reflexionar-hi, a que us contesteu les preguntes fetes al principi d'aquesta entrada i a que pogueu sentir el que sento jo.

Bon dia, bona tarda i bona nit, cowboys de l'infern.

Pluja.

Plujes a Vila Zombie

Sempre m'han agrada't els dies de pluja.

Em transmeteixen sensacions diferents, inimaginables. Sobretot adoro sortir a la balconada i veure com cauen les gotes una darrere l'altre i que em mullen la cara, els llavis, els braços, els pits, tot.

Soc una enamorada dels nuvols grisos al cel. Per algunes persones són dies de depressió, pero a mi em passa tot el contrari, m'alegren. Olorar els arbres, les fulles, em fa sentir que realment, encara que a vegades ho oblidem, son essers totalment vius, igual que nosaltres. Si, aixi es podria definir el meu estat cuan plou, sento que estic mes viva que mai.

I no hi ha color sentir tot aixo amb la persona que mes estimes al teu costat, disfrutant tan com tu o potser mes. I mirar el seu somriure i sentir que les petites coses, els petits detalls, son els que realment ens fan sentir feliços i lliures.

Es l'unic que demano en realitat, dies de pluja i ell. Perque la pluja no nomes em fa sentir tot aixo, sino que ademes marca un principi el qual no es podrà esborrar mai. Marca el nostre principi, tan intim i tant pur. 

I aqui estic, a mitja nit, sentint a flor de pell la fresca que ha deixa't la pluja d'avui i recordant el somriure de la meva persona especial.

Fins aqui es tot el que puc dir, senteu-vos, reflexioneu i obriu els sentits, realment mereix la pena.

Bon dia, bona tarda i bona nit!

Un altre cop

Una servidora fent el mateix que estic fent ara 

Be doncs, aquest no es el primer cop que obro una compte a blogspot, sent sincers, deu ser la tercera o aixi... Però aquest cop serà diferent. He decidit que les meves publicacions seràn en català, aixi que ja demano disculpes per les faltes d'ortografia (si, en català en tinc un munt, en canvi en castellà ninguna, es el que té escriure sempre en aquesta llengua, que al final oblides d'altres), encara que siguem francs (començem amb bon peu, per mentides les dels politics!) mes d'una publicació serà en castellà (Ejke me conojko, ics dé)

No tinc un motiu concret, només diré que em ve de gust i em surt del **** (no començem amb les paraulotes, ja en tindrem temps ja!). Aqui sincerament trovareu de tot, aixi que intentaré fer servir etiquetes (cosa que no he fet servir mai per pal i avorriment), mes que res perque si algun tema us interessa, pogueu clicar directament i au, aire que vol dir vent.

Fins aqui les presentacions, que tingueu un bon dia, una bona tarda i una bona nit.