Pluja.

Plujes a Vila Zombie

Sempre m'han agrada't els dies de pluja.

Em transmeteixen sensacions diferents, inimaginables. Sobretot adoro sortir a la balconada i veure com cauen les gotes una darrere l'altre i que em mullen la cara, els llavis, els braços, els pits, tot.

Soc una enamorada dels nuvols grisos al cel. Per algunes persones són dies de depressió, pero a mi em passa tot el contrari, m'alegren. Olorar els arbres, les fulles, em fa sentir que realment, encara que a vegades ho oblidem, son essers totalment vius, igual que nosaltres. Si, aixi es podria definir el meu estat cuan plou, sento que estic mes viva que mai.

I no hi ha color sentir tot aixo amb la persona que mes estimes al teu costat, disfrutant tan com tu o potser mes. I mirar el seu somriure i sentir que les petites coses, els petits detalls, son els que realment ens fan sentir feliços i lliures.

Es l'unic que demano en realitat, dies de pluja i ell. Perque la pluja no nomes em fa sentir tot aixo, sino que ademes marca un principi el qual no es podrà esborrar mai. Marca el nostre principi, tan intim i tant pur. 

I aqui estic, a mitja nit, sentint a flor de pell la fresca que ha deixa't la pluja d'avui i recordant el somriure de la meva persona especial.

Fins aqui es tot el que puc dir, senteu-vos, reflexioneu i obriu els sentits, realment mereix la pena.

Bon dia, bona tarda i bona nit!